lunes, 16 de enero de 2012

El poeta que veía claro incluso cerrando los ojos


Josep Vicenç Foix i Mas
(Barcelona, 1893 - 1987)

EM PLAU, D'ATZAR, D'ERRAR
PER LES MURALLES

Em plau, d'atzar, d'errar per les muralles
del temp antic, i a l'acost de la fosca,
sota un llorer i al peu de la font tosca,
de remembrar, cellut, setge i batalles.

De matí em plau, amb fèrries tenalles
i claus de tub, cercar la peça llosca
a l'embragat, o al coixinet que embosca
l'eix, i engegar per l'asfalt sense falles.

I enfilar colls, seguir per valls ombroses,
vèncer, rabent, els guals. Oh, món novell!
Em plau, també, l'ombra suau d'un tell,

l'antic museu, les madones borroses,
i el pintar extrem d'avui! Càndid rampell:
m'exalta el nou i m'enamora el vell.


"La adoración de los Magos"
(1538)
Lambert Lombard
(Lieja, 1505 - 1566)

GUSTO AL AZAR VAGAR POR LAS MURALLAS

Gusto al azar vagar por las murallas
del tiempo antiguo, y al caer las sombras,
bajo un laurel, junto a una fuente tosca,
grave, evocar asedios y batallas.

Pero también con una llave inglesa
o unas tenazas buscar la pieza rota
en el embrague, o bien el cojinete
que obstruye el eje para ponerme en marcha.

Y subir cerros, seguir valles umbríos,
venciendo, raudo, los vados. ¡Oh, mundo nuevo!
¡Y amo también la sombra de los tilos,

el museo antiguo, las vírgenes borrosas,
y el arte extremo de hoy! Cándido afán:
lo nuevo exáltame, lo antiguo me enamora.

(Traducción de Carlos Clementson)


"Capricho arquitectónico con puente y arco triunfal"
(1768)
Hubert Robert
(París, 1733 - 1808)

No hay comentarios:

Publicar un comentario