viernes, 9 de agosto de 2013

Un lugar donde de quienes vivían ya no queda nadie

 
Palau Dalmases
Está situado en la calle Montcada, nº 20, del barrio gótico de Barcelona
y es un edificio barroco realizado en 1699 a partir de una casa previa.
Su impulsor, Pau Ignasi de Dalmases, primer marqués de Vilallonga, fundó la "Academia de los Desconfiados" aquí. Hombre culto y de negocios, lector de clásicos griegos y latinos, fue representante de Cataluña en Viena y Londres, por lo que más tarde fue encarcelado en Madrid y Burgos. La escalinata exhibe columnas salomónicas y encrespados relieves mitológicos alusivos a Neptuno por la tradición marinera de su familia
 
LA CASA DESERTA
 
Apunta en el carrer la primavera
i fins a mi, donant la benvinguda,
m'arriben els perfums que s'expandeixen
d'aquests jardins gelosament reclosos.
Però el llindar que abans ens acollia
ha esdevingut hostil per a nosaltres.
Un mal vent ha passat, buidant la casa
de totes les presències estimades.
El finestral que en altre temps parlava
de la vida i l'amor que dins niaven,
com ull orbat, fredament ara mostra
el trist despullament d'aquella estança...
I la polv va vestint amb el silenci
de vidre opac, la claror de les cambres
on abans els infants i el pas dels somnis
et portaven escalf i companyia...
 
 
En la actualidad hay un plácido restaurante en este espacio
 
Ets orfe del jardí i de la palmera,
on els ocells, xisclant i amb fines fugues
et tornaven el món en despertar-te
amb un cel clar i una olor de rosada.
Altres ocells potser, altres celatges
cada matí et donen el bon dia
i fan el món suau, però l'absència
d'uns raigs perfets et porta la recança.
I ara per tu el teixit de tots els somnis
tindrà el color de la melanconia,
enyorós d'un jardí, d'aquella casa
ara sense ressons, deserta i trista...
He passat pel carrer... Nosaltres ara
estem ben sols, voltats de gent estranya.
Resta però l'esclat de la plamera,
penyora de record i d'esperances.
 
(Poema escrito por Rosa Leveroni)
 

Rosa Leveroni
Nació en el Paseo de Gracia de Barcelona un día primero de abril con la Sierra de Collserola nevada. Su padre era un naviero genovés y su madre catalana, una maestra sin ejercer
 
 
LA CASA DESIERTA
 
Despunta en la calle la primavera
y hasta mí llegan, dándome la bienvenida,
los perfumes que expanden
estos jardines celosamente recluidos.
Pero el umbral que antes nos recibía,
hostil ahora se nos revela.
Un mal viento ha pasado, vaciando la casa
de todas las presencias amadas.
El ventanal que en otro tiempo hablaba
del amor y la vida que dentro había,
ojo ciego, fríamente ahora muestra
la triste desnudez de aquella estancia...
Y el polvo va vistiendo, con silencio
de vidrio opaco, la claridad de las habitaciones,
donde antes los niños y el paso de los sueños
te ofrecían calor y compañía...
 
 
Interior del restaurante situado en el Palacio de Dalmases
 
Huérfano eres del jardín y de la palmera,
donde las aves, con algarabía y finas huidas,
el mundo te devolvían al despertarte
con un cielo claro y un olor a rocío.
Otros celajes, otras aves tal vez,
cada mañana te saludan
y suave hacen al mundo, pero la ausencia
de unos rayos perfectos te da pesar.
Y ahora el tejido de todos los sueños
tendrá para ti el color de la melancolía,
nostalgia de un jardín, de aquella casa
ahora sin ecos, triste y desierta...
He pasado por la calle... Nosotros ahora
estamos muy solos, rodeados de gente extraña.
Queda aún el resplandor de la palmera,
prenda de esperanzas y recuerdos.
 
(Traducción de Albert Tugues)


Rosa Leveroni i Valls
(Barcelona, 1910 - Cadaqués, 1985)
Escritora, bibliotecaria, poeta, ensayista y crítica literaria

No hay comentarios:

Publicar un comentario