sábado, 9 de mayo de 2015

Anhelamos reiterar lo que no va a suceder nunca


 
Castillo de Tamarit junto a la cala Jovera y la playa de Altafulla

NOSTALGIA DE SITIOS ASÍ
 
Dime, dime que volveré a ver la caliginosa luz de las playas de Sitges, Tamarit y Altafulla. Que volveremos a darnos la mano paseando por Barcelona, te compraré una rosa en un puesto de flores de Las Ramblas y escucharemos la guitarra de un músico ambulante en una callejuela del Barrio Gótico. “¿Por qué quieres que te mienta, si no me apetece volver a ir, y de hacerlo, no seríamos como entonces?” No importa. Miénteme. Dime que nunca hemos salido de allí. Ella lo mira con lástima y repugnancia. Él está soñando, con fiebre, sudoroso y delirante. La enfermera le inyecta una dosis nueva de morfina para atenuarle el dolor que le produce el cáncer de páncreas.
 
(Poema escrito por Andrés González Déniz)



Iglesia barroca de San Bartolomé y Santa Tecla sobre la playa de Sitges

NOSTÀLGIA DE LLOCS AIXÍ

Digues-me, digues-me que tornaré a veure la caliginosa llum de les platges de Sitges, Tamarit i Altafulla. Que tornarem a donar-nos la mà passejant per Barcelona, et compraré una rosa en un lloc de flors de la Rambla i escoltarem la guitarra d'un músic ambulant en un carreró del Barri Gòtic. "Per què vols que et menteixi, si no em ve de gust tornar a anar, i de fer-ho, no seríem com llavors?" M’és igual. Menteix-me. Digues-me que mai hem sortit d'allà. Ella el mira amb llàstima i repugnància. Ell està somiant, amb febre, suat i delirant. La infermera li injecta una dosi nova de morfina per atenuarle el dolor que li produeix el càncer de pàncrees.

(Traducció d'Andreu González Déniz)
 
 
Cala Tobera o Playa del Castell
(Tarragona)

No hay comentarios:

Publicar un comentario